Adèu a Pina Bausch

1 07 2009

Ens ha deixat una altra gran artista: Pina Bausch. Mentre sentia la notícia intentava recordar quan vaig veure per primer cop aquesta dona. No recordo quan va ser, només recordo que algú em va posar el vídeo d’una dona molt prima, vestida de blanc, d’un aspecte gairebé fantasmal que es movia enmig d’un cafè també fantasmal tirant al terra les cadires que altres persones tornaven a posar al seu lloc. Dic que es movia perquè em costava relacionar allò que feia amb la imatge que tenia de la dansa. Em van explicar que ella havia creat un gènere nou: la dansa-teatre. Encara avui no sabria explicar-vos què és. Segurament el millor és no intentar-ho i deixar que sigui ella mateixa qui ho faci a través dels seus espectacles.

Ha mort als 68 anys, víctima d’un càncer fulminant que li van detectar fa només cinc dies. De fet, fa dues setmanes encara presentava un nou espectacle inspirat en la seva última visita a Xile. Ens ha deixat una de les grans renovadores de la dansa contemporània. Bausch va participar en el film de Pedro Almodòvar Hable con ella. No sóc massa seguidora del director manxec, però sí que ho sóc d’aquest film. Ell, que la coneix molt millor que jo va deixar escrites unes paraules de comiat que podeu llegir aquí.

No puc acabar aquest article sense una altra mostra de les seves corèografies, el que sempre recordarem d’aquesta gran artista. En plena onada de calor, La consagrció de la primavera.





El sud seguirà existint

18 05 2009

Ha mort un gran poeta i ningú, per molta tinta que es vessi aquests dies, podrà explicar qui era millor del que ho han fet, i ho seguiran fent mentre algú els llegeixi, els seus poemes. El més just, doncs, és cedir-li la paraula.

 

Pasatiempo

Cuando éramos niños

los viejos tenían como treinta

un charco era un océano

la muerte lisa y llana

no existía.

 

Luego cuando muchachos

los viejos eran gente de cuarenta

un estanque un océano

la muerte solamente

una palabra.

 

Ya cuando nos casabamos

los ancianos estaban en cincuenta

un lago era un océano

la muerte era la muerte

de los otros.

 

Ahora veteranos

ya le dimos alcance a la verdad

el océano es por fin el océano

pero la muerte empieza a ser

la nuestra.

 

Mario Benedetti