Divendres passat una cua llarguíssima envoltava el teatre Tívoli de Barcelona i a més d’un turista curiós li costava de creure que aquella gent esperés per veure un programa de ràdio. Deiem adèu a més que un programa de ràdio, els oients ens acomiadavem dels culpables de la desafecció política, segons diuen males llengües, però també dels culpables que molta gent no massa polititzada sàpiga els noms de consellers i ministres. Durant nou anys han fet allò que els polítics haurien de fer i no han fet: apropar-los a la gent.
Últim Minoria Absoluta al Tívoli
Han fet més que això. Han estat un dels culpables de col·locar una nova ràdio en català al mapa fins arribar a fer-la líder d’audiència. És evident que el mèrit no és només seu però ells em van enganxar a mi (i segurament a molta més gent a RAC1). Jo escoltava el Minoria Absoluta i un dia el deixava una estona més, un altre dia el posava una mica abans i em vaig acabar enganxant a l’emissora.
Minoria Absoluta s’acaba, però no el seu esperit que continuarà sempre que, com va dir Toni Soler al discurs de comiat, quan sentim un polític que parla des d’una tribuna, per més alta que sigui, no li donem massa importància. Tornaran al setembre amb Polònia i Crackòvia i, si és veritat que només podem esperar una bona retrobada si tenim cura dels comiats, aquesta retrobada serà fantàstica.
