“Finestres, això és el que necessitem, em va dir una vegada un savi en un país llunyà, la vastitud d’allò real és incomprensible, per capir-lo cal recloure’l en un rectangle, la geometria s’oposa al caos, per això els homes han inventat les finestres, que són gemoètriques, i cada geometria pressuposa els angles rectes, ¿deu ser que la nostra vida està subordinada als angles rectes? Saps, aquells itineraris tan complicats fets de segments que tots plegats hem de recòrrer simplement per atènyer la nostra fi.”
Antonio Tabucchi Tristano es mor
Prometo que és l’última cita de Tristano es mor que publico en aquest blog. Tot depén de com es miri. Per mi les finestres sempre havien servit per mirar cap enfora, però és veritat que reclouen, d’una manera irreal, el món que hi ha fora. És molt més còmode mirar només allò que veiem des de la nostra habitació, emmarcat com si fos un quadre d’un museu, que sortir i comprovar la immensitat del món, que ens el fa més ric però a la vegada incomprensible.
