És innegable que el lloc on vivim ens marca i no parlo només del país, poble o ciutat. Això és més que evident sinó també de qui tenim per veïns. Jo visc davant de dues instiucions del meu poble: la penya del Madrid i l’administració de loteria. La penya del Madrid només molesta uns quants cops l’any; quan quanyen alguna competició important, quan la guanya el Barça (els de l’altra penya venen a celebrar-ho aquí per tocar la moral) o quan guanya La Roja.
La loteria, però, ja és una altra història. S’hi formen unes cues increïbles i els cotxes aparquen en triple fila. I això no passa tot l’any, no només quan s’acosta el sorteig de Nadal o de Reis. Més d’un dia m’han vingut ganes de parlar amb la gent que fa cua i preguntar-los si saben on van aquests diners. Si saben que són diners que van directament a l’Estat. També m’agradaria preguntar-los si els agrada pagar impostos. Segurament em dirien que no, que a saber en què es gasten els seus diners. En canvi, en què es gasten els diners que els donen a través de la loteria els importa molt poc i tot perquè hi ha la remota possibilitat que un dia els toqui un premi. Tot això m’ha fet pensar que, potser, si amb els impostos que paguem ens donessin un número per participar en un sorteig tothom els pagaria encantat. Si el senyor Solbes arriba a llegir això li regalo la idea, i si no aquí la deixo per futurs ministres d’economia.
