Ens ha deixat una altra gran artista: Pina Bausch. Mentre sentia la notícia intentava recordar quan vaig veure per primer cop aquesta dona. No recordo quan va ser, només recordo que algú em va posar el vídeo d’una dona molt prima, vestida de blanc, d’un aspecte gairebé fantasmal que es movia enmig d’un cafè també fantasmal tirant al terra les cadires que altres persones tornaven a posar al seu lloc. Dic que es movia perquè em costava relacionar allò que feia amb la imatge que tenia de la dansa. Em van explicar que ella havia creat un gènere nou: la dansa-teatre. Encara avui no sabria explicar-vos què és. Segurament el millor és no intentar-ho i deixar que sigui ella mateixa qui ho faci a través dels seus espectacles.
Ha mort als 68 anys, víctima d’un càncer fulminant que li van detectar fa només cinc dies. De fet, fa dues setmanes encara presentava un nou espectacle inspirat en la seva última visita a Xile. Ens ha deixat una de les grans renovadores de la dansa contemporània. Bausch va participar en el film de Pedro Almodòvar Hable con ella. No sóc massa seguidora del director manxec, però sí que ho sóc d’aquest film. Ell, que la coneix molt millor que jo va deixar escrites unes paraules de comiat que podeu llegir aquí.
No puc acabar aquest article sense una altra mostra de les seves corèografies, el que sempre recordarem d’aquesta gran artista. En plena onada de calor, La consagrció de la primavera.
