Als periodistes els agrada, o ens agrada (encara em costa una mica parlar dels periodistes en primera persona, suposo que perquè encara sóc periodista en fase beta), parlar molt sobre nosaltres. Suposo que s’ajunten el punt d’egocentrisme que es necessita per creure que el que tu explicaràs, la teva visió del món, té prou importància com per ser difosa, i el fet que es (aquí sí que encara no m’hi puc incloure) guanyin la vida amb la paraula cosa que acaba creant una mena d’adicció a parlar enlloc d’actuar. Ara bé, alguns d’aquests periodistes han parlat sobre la professió amb molt encert. Un dels que ho va fer va ser Puig i Ferreter, que va retratar en una novel·la molt àcida amb un títol molt eloquent, Servitud, el seu pas per La Vanguardia als anys vint però que encara el que explica encara és actual. Aquí us en deixo un tastet:
“Mentre em despullava, jo anava reflexionant: és el millor pensament que podies fer. No tens carrera, ni ofici; no serveixes per res; saps una mica de tot, però no saps res a fons; tens un cert atreviment, una mica d’ambició, però no saps on vas ni el que vols; ets incapaç de manar i no serveixes per ésser manat; fins ara no t’has sabut dirigir tu matei, potser ara n’aprendràs tot dirigint l’opinió… Era el millor que podies escollir, Andreu: fer-te periodista, Ben mirat, potser no et quedava altre camí…
Me cuesta pero creo que voy a hacer un cursillo acelerado de catalán contigo. Como periodista, me gusta hablar de lo que me rodea, pero no tanto de mis cosas, soy muy reservada en ese sentido. Hoy, te dedico mi año de Caffè Latte en mi blog. Un besito!!
Holaaa!! He cambiado de URL mi blog, ahora es http://caffelatte.es, para que lo cambies en la lista de blogs… Gracias guapa!! Un besito!!