Fa temps que donava voltes al fet d’obrir un blog. De fet, estudiant periodisme era només qüestió de temps (i una mica d’avorriment estival que no permet fer gaire més cosa que quedar-se a casa ingerint litres i litres d’aigua) que acabés n’acabés creant un.
La meva principal reticència era no saber ben bé què esciure-hi. Què puc tenir jo a dir que sigui prou important i interessant com per publicar-ho? La veritat és que encara no ho sé però ho provarem. A més, és gratis o sigui que l’únic que cal invertir-hi és temps. El meu i el de qui hi passi i ho vulgui llegir que, si ho fa, suposo que serà perquè hi troba alguna cosa interessant.
Doncs així queda inaugurat un nou blog que aviso que no sé quan durarà perquè la constància no ha estat mai una de les meves virtuts.
Aquest espai est perfét per las mevas horas aborroidas de travail.
Hieri el put va dir: Ay Fran, cuando vas a aprender catalán.
I avui encontraig aqueste blog. Aprendeireéi català amb la agència efe. Però no voluglio acavar maluco entre las totas llenguas hispánicas.
Pusseram cais sobre a areia!!!!
Y no seas tan inconstante que anda que no tiene cosas que decir una mujer nacionalista, de izquierdas y buenrollista como tú mujer. Bienvenida a este mundo.
Apa Anneta!!!
Benvinguda al món del blog!!! malgrat que jo no hagi actualitzat des de fa temps et dic que no és gaire dificil i quants més siguem més riurem.
Petonets
Ja ets al cor de la vila casi